Gossos i Gats
Gossos i Gats
Gossos i Gats
Fotografies
Imagen
El gos
El gos tant si és gran o petit, curt o llarg de pèl, de raça o mestís, sempre ha sigut el millor amic de l’home. Intel·ligent, fidel, afectuós i juganer, constitueix una companyia excel·lent per als infants i la gent gran, pels quals sent una predilecció especial.
Ara ens centrarem més amb l’animal:
La pell:
Cal vigilar que estigui sempre neta i controlar-ne els paràsits. Si veiem que es grata molt pot ser que tingui puces o àcars i cal desinfectar-lo. Amb un collaret o amb píndoles antiparasitàries se’n pot fer una bona prevenció
Les orelles:
Pot sentir sons a una distància de 25m. (mentre que la capacitat de les persones arriba només als 5m.) i pot captar sons impossibles de percebre per l’orella humana.
Els ulls:
Tot i que hi veu en blanc i negre, té un bon camp de visió. Hi veu millor a la nit, gràcies a una membrana especial, i és per aquesta raó que de nit li brillen els ulls
El musell:
Té un sentit de l’olfacte molt desenvolupat: mentre que l’ésser humà té uns 5 milions de cèl·lules olfactives, el gos en té més de 100 milions, i en el cas del pastor alemany, arriben als 200 milions.

UN ANIMAL FÀCIL D’EDUCAR
La conducta del gos té una part d’instints heretats i una altra de comportaments apresos. Amb el llop encara té en comú la manera de remenar la cua quan està content i d’amagar-la entre les potes quan està espantat, el costum d’ensenyar les dents i de roncar quan està enfadat, l’udol i la delimitació del territori. També l’hàbit d’enterrar els ossos per quan tingui gana.
Però hi ha una colla de comportaments que aprèn. Així relaciona un efecte determinat amb una acció concreta (estímul – resposta), sap actuar pel sistema d’assaig i error, és a dir, prova una acció fins que aconsegueix dur-la a terme correctament.

EL GOS A CASA
El moment de portar el gos a casa és molt important: li han de dedicar molta atenció a fi que s’hi senti còmode i també s’han de fixar ja, les normes que volem que segueixi d’ara endavant. Amb paciència i afecte, hi establirem una bona compenetració i el gos esdevindrà un amic inseparable.
Si el gos dorm dins de casa, hem de preparar-li una cistella o una manta situada en un lloc tranquil i en què se senti segur. Si tenim un pati o un jardí, hi podem posar una caseta o bé adequar-li un espai cobert confortable. En el seu racó ha de tenir els bols per al menjar i l’aigua sempre fresca.
Pel que fa a les necessitats, es convenient que acostumi a fer-les sempre al mateix lloc i en el mateix horari. Li hem d’ensenyar a fer-les al carrer i en els espais adequats. Després hem de recollir-les amb una bossa de plàstic per llençar-les.

JUGAR I PASSEJAR
El gos és un animal sociable acostumat a viure en bandada i que necessita relacionar-se amb els altres. I una de les formes de relació és mitjançant el joc. Per tant, a més de passejos diaris, cal que dediquem estones a jugar amb ell quan estigui a casa. La manca de joc li pot produir una alteració del comportament: tristesa, depressió...
Durant els passejos hem de deixar que ensumi l’olor de l’orina i dels excrements dels seus rivals i que hi superposi els seus senyals, ja que si contravenim aquest instint natural li podem provocar trastorns psíquics greus. En tornar del passeig, ha de disposar sempre d’aigua abundant.


UNA FEINA BEN FETA
La neteja del gos ha de ser constant: cal raspallar-lo sovint per desenredar-li i buidar-li el pèl, netejar periòdicament el pavelló de l’orella amb un bastonet de cotó i un líquid netejador per prevenir les otitis; les dents s’han de respatllar setmanalment. També li hem de netejar les lleganyes que es formen als ulls amb un drap de lli o amb cotó fluix humits i retallar-li les ungles si no les desgasta mitjançant l’exercici. I hem de banyar-lo almenys un cop al mes!

EL CADELL
El cadell actua com un infant que descobreix al seu abast cap objecte amb què es pugui fer mal. I li hem de proporcionar l’espai i els estris adequats perquè pugui satisfer les seves necessitats.
El cadell és una mica confiat i encuriosit. Nosaltres som la seva nova família i l’hem d’educar i atendre les seves necessitats. Si s’acostuma a la veu i al contacte humà, a les sis setmanes ja busca la companyia de les persones, i a les deu ja està preparat per a la convivència. Quan arribi a casa ens hem de guanyar de seguida el seu respecte i cal que reconegui la nostra autoritat. Amb paciència, aprendrà el que pot fer i el que no pot fer , els significat d’algunes paraules i respondre al seu nom. Hem d’elogiar-lo i premiar les actituds correctes i castigar-lo quan fa una malifeta.
El caràcter del gos adult dependrà molt de l’aprenentatge que hagi fet de petit.
de mica en mica
Durant les dues primeres setmanes de vida, el cadell no hi sent ni hi veu. Només té ben desenvolupats els sentits del gust, de l’olfacte i del tacte, que fa servir per buscar les mamelles de la mare. A la tercera comença el desenvolupament sensorial i motriu i a la quarta ja té el cos format: salta i remena la cua i reacciona als estímuls de l’entorn. Quan el cadell comença a reaccionar la s estímuls del seu entorn, necessita jugar per tal de completar el seu desenvolupament, amb els germans, amb la mare, amb les persones, amb les joguines... A més coincideix amb l’època en què li surten les dents de llet i necessita rosegar-ho tot : cal doncs, proporcionar-li els objectes adequats.
sempre amb molta gana
Durant les primeres setmanes la gossa té cura tota sola dels cadells, els alimenta amb la seva llet, els dóna calor amb el cos i els neteja amb la llengua
Al principi s’alimenta només de la llet de la mare, però a poc a poc li hem d’anar introduint aliments sòlids,; així entre el tercer i el cinquè mes, el cadell menja quatre àpats diaris, que de manera progressiva es van reduint a tres i a dos, fins que a partir de l’any en té prou amb una sola menjada al dia
Durant el seu creixement, un cadell ha de fer front a un munt de malalties la majoria de les quals són d’origen nutricional per tant és molt important que l’alimentació sigui l’adequada i equilibrada en funció del tipus de gos que tenim a casa. Tant greu és trobar-nos amb casos d’afeccions òssies, enanisme o retard en el creixement com amb casos d’obesitat per excés o mal control en l’alimentació.

MALALTIES COMUNES
Les malalties dels gossos són variades i poden afectar diferents parts del seu cos com les referents a l’aparell respiratori (bronquitis i pneumònia) les d’origen víric, les que poden afectar a diferents òrgans interns però la ràbia és la més greu de les malalties que pot tenir un gos i que a més corre el perill de poder ser transmesa als éssers humans. Requereix doncs, mesures especials com les vacunes anuals i en cas de contraure-la es fa necessària la mort immediata de l’animal.
El gat
El gat és un animal mamífer que també s’acostuma a tenir a casa o en granges per diferents necessitats, per exemple:caçar les rates que hi hagi.
El gat és un dels animals domèstics més valorats des de l’antiguitat. És un depredador nat que té un instint natural per la caça i que se sap espavilar tot sol per aconseguir l’aliment. Però s’adapta molt bé a viure en companyia, a vegades però, no gaire amb els gossos i esdevé un animal afectuós i juganer que de seguida es fa estimar.
Parts importants del gat:
Les dents:
Es fàcil que s’hi formi tosca dentaria, una malaltia que li pot provocar inflamacions de la geniva i que es pot evitar si menja aliments deshidratats.
Els ulls:
Estan adaptats per veure-hi en la foscor i a ple sol, i la seva vista és set vegades més aguda que la nostra
Les orelles:
El gat té el sentit de l’oïda més desenvolupat que els humans i és capaç de sentir un ratolí a 15 Km de distància
Les potes:
A més d’amagar-hi les ungles, els tous digitals de les potes són uns bons sensors tàctils amb els quals pot arribar a copsar els moviments dels ratolins sota terra.
La cua:
Hi ha races que la tenen més curta que d’altres. Li serveix per equilibrar-se quan salta

El gat és curiós i tafaner de mena, caçador i explorador arriscat, és difícil deturar la seva gran activitat però d’altra banda també pot arribar a dormir entre 16 i 18 hores diàries

EL GAT A CASA
El gat és un animal que s’adapta a la vida domèstica. Aprèn a reconèixer els nostres estats d’ànim i a habituar-se a unes pautes de conducta. Però alguns estímuls exteriors l’irriten i , si esbufega i se li arrissen els pèls, és senyal que està angoixat o atemorit i que necessita la nostra protecció.

LA MAR DE NET I POLIT
L’aigua no li agrada gens i només hem de banyar el nostre gat en cas de necessitat ja que ell mateix és un animal net que fa veritables acrobàcies per netejar-se tot el cos amb la seva llengua rasposa.
Ara bé, sí que cal netejar-li bé les orelles si hi detectem cera , i els ulls si els té humits o lleganyosos. Ho farem amb un cotó fluix i oli per a bebes. També és bo raspallar-li dents un cop per setmana. I si tenim el gat sempre dins de casa i no esmola les ungles enfilant-se als arbres, les hi haurem de tallar regularment perquè no destrossi el mobiliari.

UN INSTINT NATURAL
Al gat li agrada molt el moviment: córrer, saltar,enfilar-se,jugar...
Necessita fer exercici i, com animal depredador que és, reproduir els seus hàbits de caçador. Així disten la musculatura, es manté vital, estimula la gana i afavoreix la digestió. Sempre està buscant alguna cosa a perseguir: una mosca, un objecte que rodoli... És bo que dediquem una estona diària a jugar amb ell, podem provocar-lo amb una piloteta, un cabdell de llana o bé un cordill per que l’intenti atrapar. Ell ens ho agrairà i nosaltres passarem una estona divertida i relaxant.

EL CADELL
La possibilitat de veure una cadellada de gatets acabats de néixer és una experiència entendridora: les cries diminutes i mullades miolen i cerquen mugrons de la mare, mentre ella s’hi dedica absolutament: els ofereix la seva llet, les llepa per netejar-los, les manté calentones i les protegeix de qualsevol perill.

Molt espavilat i trapella
La cria creix molt de pressa: al tercer dia ja ha doblat la seva mida. En acabar de néixer ja hi sent i olora, bufa i esgarrapa i, ben aviat juga i es baralla amb els seus germans; però fins al cap de deu dies no obre els seus petits ulls blaus i comença a veure-hi i descobrir el món.
Amb dues setmanes d’edat, ja segueix la mare i també les persones, de manera que cal anar amb compte de no trepitjar-lo. Quan en té quatre ja demostra una gamma variada d’habilitats felines: s’enfila a tot arreu, s’atansa silenciosament, fuig amb els pèls eriçats... Pot menjar i netejar-se sol i ja és el moment de preparar-li un espai per fer les seves necessitats. A les sis setmanes ja es prou independent per mantenir-se sense l’ajuda materna.
Golut de mena
Quant a l’alimentació, fins als tres mesos necessita de cinc a sis àpats diaris que s’han de reduir progressivament fins a una o dues racions en el gat adult. Al mercat podem trobar una llet especial per a gats per als primers mesos de vida. És millor que no deixem el nostre menjar en un lloc on el pugui tocar, perquè és golut de mena i difícilment se n’estarà per molt que el renyem.

Els gats necessiten companyia i afecte sinó es torren esquerps i neuròtics. Prefereixen els ambients i les persones tranquil·les ja que no són gens amants del brogit i del soroll. Hem de tenir en compte que la seva curiositat natural el portarà a remenar-ho tot, en conseqüència hem d’evitar els indrets i els objectes perillosos.
La via de comunicació amb el gat difícilment passa per l’ensinistrament ja que odia les obligacions, sinó pel joc, el contacte i l’afecte.
Pel que fa a les malalties, la gran diferència amb els gossos és que no en poden transmetre cap als humans per això no és obligatòria cap cartilla de control ni de vacunació tot i que els veterinaris ho recomanen per tal d’evitar segons quines malalties, sobretot víriques com la parvovirosi.